Euro

L'Euro, com qualsevol moneda, no és més que un instrument per facilitar els intercanvis, un patró que permet les transaccions entre les persones i els pobles.
L'Euro, però, elevat als altars pels materialistes, pot arribar a ser una finalitat en sí mateix, un objectiu que ens encarena a la miserable frustració del desig constant.
Com qualsevol moneda, l'Euro, com objecte que és, està mancat de sentiment, i no pot equiparar-se a la bellesa d'un paisatge, al plor d'un infant, o a la pregària d'amor dels amants.

Intel·lectual

L'intel·lectual és qui manifesta de forma pública un punt de vista sobre el devenir de les coses, tenint sempre com a referència la recerca de la veracitat.
L'intel·lectual, des del respecte a la pluralitat, expressa les seves opinions respectant la llibertat de pensament i obra dels seus altres congèneres.
L'intel·lectual és qui reflexiona des d'una solidesa argumental i, sobretot, la persona que no s'acontenta amb la veritat dels altres.

Innovació

La innovació és el desig de seguir construint, l'ànsia per idear el present amb eines renovades.
La innovació és posar la imaginació al servei de les causes, és un escac-i-mat a les prohibicions i repensar estratègies per poder de seguir avançant
La innovació és el crit de l'inconformisme, la negació a un món immòbil i la manifestació de que no hi ha fronteres a la llibertat humana.

Transcendència

La transcendència és el més enllà de la realitat, és la recerca de l'essència de les coses a l'altra banda de les parets dels cinc sentits.
La transcendència és un camí vers la profunditat, un desafiament als límits de la percepció per descobrir el sentit real de les coses.
La transcedència és la proa del vaixell que avança cap a la veritat per contemplar-hi, extasiats, la majestuositat de la nostra existència.

Queixa

La queixa és la manifestació activa de la disconformitat, l'acte mitjançant el qual manifestem el nostre desgrat davant una situació.
La queixa és fruit de la presa de consciència d'allò que no ens plau i de la possibilitat de mitigar o eliminar aquesta afectació.
La queixa és un acte de maduresa en el qual ens adonem del que ens incomoda, però a més reaccionem a davant la insatisfacció.
Però la queixa, com la naturalesa humana, té un ampli ventall de motivacions, que van del caprici injustificable a les situacions d'opressió i dolor extremes.

Subversió

La subversió és un espai de nova llibertat, on existeix el dret a concebre perspectives diferents per a la societat. És la potestat de les majories i de les minories de reinventar les relacions humanes i d'imaginar futurs alternatius.
La subversió amaga darrere seu el concepte d'evolució sempre vigent i que ha possibilitat els canvis que han tingut lloc al llarg de la història.
En la subversió entren en un tens diàleg la reflexió inicial i l'acció subsegüent, i és una afirmació ferotge en favor de transformació del cos social.
La subversió és un senyal de maduresa de la societat davant les desigualtats, les discriminacions, la manca de respecte i els privilegis, vers un camí on les utopies i els anhels tenen un espai per a esdevenir realitats.

Estètica

L'estètica és la nostra capacitat de valorar la bellesa de les coses, una percepció trascendent de formosura que va més enllà del món material.
L'estètica és quan, submergits en un context, percebim amb grata sorpresa la transfiguració dels fets i de les coses, i som portats a un estat de placidesa.
L'estètica, però, va molt més enllà del món de l'art o de certes posades en escena artificials. Va al cor de les emocions i de l'essència humana mateixa, en què els valors ètics són els referents inconscients que ens fan adonar dels prodigis del nostre lloc en l'univers.

Superació

La superació és l'actitud de reconèixer la grandesa de l'ésser humà i de saber que sempre podem anar més enllà d'on hem arribat.
La superació és un inconformisme vital ens empeny a avançar, un mai dir "no" als reptes socials i personals.
La superació és inquietud, és força, és lluita, és quan plantem cara a l'estancament, una frontera més enllà de la mediocritat dels qui es resignen.
La superació és la conversió de les utopies en realitats, de que els límits existeixen per deixar d'existir i, al cap i a la fi, és una exhalació vibrant: "tot és possible !"

Necessitat

La necessitat és un sentiment de carència que ens empeny cap a la insatisfacció. És una dama negra que ens xiuxiueja a l'orella la nostra suposada misèria.
La necessitat és la percepció de quan la roda de la vida ens ha embargat alguna cosa, que ens entossudim a tenir-la sempre present.
La necessitat és una passa cap a l'abisme personal, que ens impedeix gaudir de tot el que sí tenim i, encaparrats en les nostres mancances, no sabem paladejar.

Saviesa

La saviesa és el do de l'assenyat. És un camp que es llaura des de la paciència, l'experiència i l'observació.
La saviesa és el resultat del refinament de la nostra capacitat analítica, de reconèixer el paisatge al qual ens enfrontem i trobar la solució adequada als reptes del dia a dia.
La saviesa no és mai enrauxada, és sagaç com el llop i senzilla com les ovelles.

Complicitat

La complicitat és un esglaó enllà de la confiança en l'altre. És sentir-se embarcat en la mateixa causa.
La complicitat és "mullar-se", és implicació en el que importa extramurs de nosaltres. És testimoniatge d'esperança enfront les situacions d'injustícia.
La complicitat expressa compromís en la transformació de la realitat i és una picadeta d'ull a que un altre món és possible.

Tendresa

La tendresa és la flor més preuada de la nostra prada personal. És el darrer que queda d'humanitat, quan per damunt nostre han passat els convencionalismes i la societat de consum.
La tendresa és el sentiment més íntim, una exhalació emocional, de quan descobrim que encara som vius enmig del deambular de la resta dels anònims.

Gratitud

La gratitud és un necessari gest d'humanitat i expressió de que som deutors del proïsme. És el reconeixement de la bondat i la generositat de l'altre i un senzill acte personal que ens aproxima entre els iguals.
La gratitud és expressió de civilitat i una de les manifestacions més significatives de la imprescindible dependencia d'uns i altres en la construcción de la quotidianitat.
La gratitud és aquella petita -però imprescindible- revolució copernicana per la qual ens adonem de que no som el centre del món.

Inspiració

La inspiració és un instant màgic d'imaginació. És adonar-se de quan som atacats per una espurna que ens empeny a produir coses que s'allunyen de la quotidianitat.
La inspiració és un cop de sort que pica a la porta, aquell moment en què la nostra persona creix interiorment per crear quelcom que enriqueixi la nostra relació vers els altres.
La inspiració ens fa adonar-nos de com d'extraordinària pot ser la projecció de les nostres petites persones, doncs la inspiració és, al cap i a la fi, un big bang de creativitat.

Honestedat

L'honestedat és la projecció de la nostra persona amb la coherència per bandera. És anar de front i amb les mans obertes.
L'honestedat és un vot de confiança en l'altre: jugar net dins el partit de la vida.
L'honest no cerca la glòria, sinó la pau interior. No persegueix el reconeixement sinó la sinceritat i la justícia.
L'honestadat és la dialèctica del "tal i com sóc" i el premi més valuós és el d'una altra persona honesta.

Valentia

La valentia és un acte de confiança en nosaltres mateixos. És un pas endavant, sens dubte arriscat, que es fa des de la convicció de que és possible.
La valentia és alliberar-nos de les nostres pors i gosar a viure noves experiències. És una actitud que ens porta a una total realització personal.
La valentia és expressió de que res és impossible i que els somnis, si hi posem total convicció, poden fer-se realitat.
La valentia és no morir amb l'amargor del dubte.

Especulació

L'especulació és el paradigma de la mesquinesa. És el joc del benefici des de la covardia i la manca d'ètica.
L'especulació és la trampa per norma, és egoïsme en estat pur, on tan sols importa el que jo pugui aconseguir.
L'especulació destrueix tot sentit d'humanitat: el col·lectiu queda norreat davant l'avarícia desbocada del qui és miserable d'esperit.

Llibertat

La llibertat és viure sense lligams, és profunditat d'horitzó, és autoafirmació i total plenitud.
La llibertat és l'elecció sense condicionaments, és el camí vers la realització personal, on tan important és el dret a encertar com el d'equivocar-se.
La llibertat és depassar les barreres de les modes, els convencionalismes i viure sense repressió.
Però, sobretot, la llibertat és el bé més preuat i la seva absència, el càstic més sever.

Record

El record és la mirada posada en el retrovisor de les nostres vides. És el que ha quedat gravat en l'inconscient, de la nostra història individual i única.
El record és l'evocació nostàlgica "del que va ser", del nostre ésser pretèrit.
Precisament per això, perquè el record és passat, significa una rendició personal "al que vindrà", un crit desesperançat sobre la nostra capacitat de construir noves aventures.
El record és reconèixer-nos millor en l'ahir... però la vida és present, però sobretot futur!

Diner

El diner hauria de ser només el convencionalisme que facilités la circulació de productes i l'entesa en els intercanvis. Però ha estat sublimat com a finalitat darrera, el punt de destinació dels qui viuen en desgràcia, marcats per la seva mesquinesa i la negació de la col·lectivitat.
El "tenir", conscient de la seva pobresa existencial, empunya el diner com a arma de combat en la batalla diària que li planteja a l' "ésser", esdevenint-se per als miops en símbol de poder.
I en aquesta pugna el diner, que genera injustícia i opressió, i que es pensa que pot comprar-ho tot, acaba morint sense haver aconseguit el bé més preuat, la llibertat.

Paisatge

Vic - Febrer 2013

El paisatge és l'horitzó immediat de les nostres vides. Objectiva o subjectivament és la perspectiva que observem, ja sigui amb la vista, però també amb els ulls clucs.
El paisatge és allò que percebim davant nostre, el que la vista reconeix o les situacions que albirem en clau de futur.
El paisatge implica una resposta, ja sigui contemplativa davant la bellesa, o activa i dinàmica enfront al que de forma colpidora remou la nostra identitat.

Publicitat

La publicitat és l'art de la persuació basat en la pirotècnia dels sentits.
És el pertinaç intent de conduir el nostre comportament per les sendes de la societat de consum.
La publicitat és un carreró anomenat "engany", que s'endinsa pels camins de l'inconscient, on la iniciativa personal té totes les de perdre davant la màgia de promeses a voltes irreals.
La publicitat és una forma refinada d'imposició. Se n'aprofita de la feblesa humana i beu de les aigües de la ignorància i de la manca de criteri.

Vocació

La vocació és el destí al qual ens sentim cridats. És la realització personal en grau absolut. És el raig de llum enmig de la foscor de la nostra incertitud.
La vocació és un immens imant al qual ens sentim atrets, que dia a dia va rebregant les nostres resistències, que ens va amarant, seduint. És la troballa essencial de la nostra existència i, a voltes, el crit de rebel·lia contra la uniformitat.
La vocació és el camí més versemblant cap a la felicitat.

Disciplina

La disciplina és, en essència, control, propi o dels altres.
És l'acció resultant del reconeixement de la debilitat de l'espècie dels sàpiens.
La disciplina és una actitud que fuig dels estàndards del nostre comportament i que s'imposa per aconseguir uns objectius que van més enllà de la quotidianitat.
La disciplina és una conseqüència de l'edat sempre infantil de la humanitat, però alhora, és la demostració de que podem aspirar a aconseguir cims superiors.

Família

La família és el meu "jo" identificat en els col·lectius que ens són més propers. Inicialment els grups dispersos amb els qual estem units per llaços de sang, però, des de l'opció madura i personal, també els cercles d'altres persones amb les què ens sentim en comunió per vincles intangibles de proximitat.
La família és la projecció "sentida" de la individualitat. Són les comunitats on reconeixem parts essencials dels nostres éssers, els grups humans que comparteixen allò que em fa ser com sóc.
La família és, doncs, sentiment, pertinença i identitat.
Venim al món amb una família no elegida, però, des de la quotidianitat i l'obertura, construim famílies desitjades.

Decidir

Decidir és la presa de consciència de la pròpia autonomia. És el resultat d'un procés intern on afloren les nostres coherències i contradiccions.
Decidir és donar una passa endavant, és un acte de valentia, maduresa i sinceritat. És l'autoafirmació del nostre cos personal o social.
Decidir és trobar-se quotidianament al carreró de la vida i elegir d'entre les opcions a continuar.
Decidir és la construcció del futur.

Televisió

La televisió és el monument de la societat de masses, el narcòtic ideal a mans dels qui ens volen adormir, la carcoma del conscient i de l'inconscient que se'ns ha colat a casa.
Vaja, l'opi del poble com diria aquell. Una caixa que de tonta no té res.
Però la televisió també pot ser una oportunitat, un punt de trobada, una finestra al món, un mitjà que podria estar al servei de la plenitud humana.
Pobre televisió! Quina llàstima que se t'encomani tan sovint la mediocritat dels horitzonts sense profunditat.

Consumisme

El consumisme és l'explotació en grau superlatiu de les debilitats humanes de posar-nos per davant dels altres i de la necessitat ancestral de domini del grup.
El consumisme arrela en la falsa creença que som més si posseïm més, i es tradueix en un torrent de propostes de felicitat a curt termini.
El consumisme, que nega la individualitat i és tan egocèntric com els interessos que el generen, el que aconsegueix, al cap i a la fi, és una sensació perpètua d'insatisfacció.

Il·lusió

La il·lusió és un petita força interior que, vestida de la ingenuïtat d'un infant, ens empeny a no decaure en la rutina.
La il·lusió és una possibilitat, és una esperança, és un "potser", que ens pugui il·luminar la vida.
La il·lusió, malgrat ser màgica i intangible, és necessària per a una existència més humana, i pot ser motor de canvi del nostre entorn.