Motivació

La motivació és una energia interior que t'impulsa a deixar de banda les comoditats i prendre una actitud activa davant la vida.
La motivació és "tenir motius", ésser conscient de les causes que necessiten d'un canvi i, el que és més important, sentir-se implicat a actuar en la transformació del que no està bé.
La motivació és font de vida interior i, a partir de l'acció, també generadora de vida exterior. 
La manca de motivacions és la mort en vida.

Perdó

El perdó és possiblement la màxima expressió de civilitat, l'actitud més allunyada de la irracionalitat.
Amb el perdó, malgrat el greuge, ens tornem a apropar.
El perdó és un doble exercici, el del reconeixement de l'error propi vers l'altre, i el pas d'humilitat i valentia intentant de reparar el mal causat.
El perdó també és alliberament i amor cap al proïsme.

Rancúnia

La rancúnia és la derrota del sentit d'humanitat. És odi en estat pur. És bloqueig, immobilisme, rendició als sentiments negatius més baixos.
Des d'una constatació inicial que el diàleg és impossible, la rancúnia és una actitud latent de despreci, que es pot transformar en una acció conscient de destrucció.
La rancúnia és una immensa energia negativa que, com un càncer, li va fent mal al rancuniós. És un dolor intern sense possibilitat d'alliberament
És la infelicitat perpètua, mortal, sense esperança.

Pessimisme

El pessimisme és derrota, és manca de confiança, és conformisme, és abatiment.
No és motor, és fre. No és impuls, és caiguda.
El pessimisme és un sentiment  ben humà, però que no ens ajuda a progressar. Ans al contrari, és desil·lusió, és estancament, és negació al canvi.
No és cap començament de res, sinó un trist punt i final.

Lectura

La lectura és el primer pas d'un procés complexe. El moment inicial d'atenció cap enfora, de mirada focalitzada a l'entorn.

És un lapsus de temps en què contemplem un més enllà de nosaltres mateixos, acció que ens servirà per al pas següent, que és el de l'anàlisi d'aquesta realitat externa.

La lectura és el primer pas d'aquest procés de determinació de les nostres estratègies de supervivència quotidianes.

Compassió

La compassió és pròpia de l'espècie humana, la pròpia "passió".

En un món on ens bombardegen amb la superficial imperant, la compassió és defugir d'aquesta epidermis de la nostra existència i, des d'un sentit més profund i humà, "estar apassionadament amb".

Certament en els moments més durs amb l'amic, però també els de joia o els de la quotidianitat.