Decidir

Decidir és la presa de consciència de la pròpia autonomia. És el resultat d'un procés intern on afloren les nostres coherències i contradiccions.
Decidir és donar una passa endavant, és un acte de valentia, maduresa i sinceritat. És l'autoafirmació del nostre cos personal o social.
Decidir és trobar-se quotidianament al carreró de la vida i elegir d'entre les opcions a continuar.
Decidir és la construcció del futur.

Televisió

La televisió és el monument de la societat de masses, el narcòtic ideal a mans dels qui ens volen adormir, la carcoma del conscient i de l'inconscient que se'ns ha colat a casa.
Vaja, l'opi del poble com diria aquell. Una caixa que de tonta no té res.
Però la televisió també pot ser una oportunitat, un punt de trobada, una finestra al món, un mitjà que podria estar al servei de la plenitud humana.
Pobre televisió! Quina llàstima que se t'encomani tan sovint la mediocritat dels horitzonts sense profunditat.

Consumisme

El consumisme és l'explotació en grau superlatiu de les debilitats humanes de posar-nos per davant dels altres i de la necessitat ancestral de domini del grup.
El consumisme arrela en la falsa creença que som més si posseïm més, i es tradueix en un torrent de propostes de felicitat a curt termini.
El consumisme, que nega la individualitat i és tan egocèntric com els interessos que el generen, el que aconsegueix, al cap i a la fi, és una sensació perpètua d'insatisfacció.

Il·lusió

La il·lusió és un petita força interior que, vestida de la ingenuïtat d'un infant, ens empeny a no decaure en la rutina.
La il·lusió és una possibilitat, és una esperança, és un "potser", que ens pugui il·luminar la vida.
La il·lusió, malgrat ser màgica i intangible, és necessària per a una existència més humana, i pot ser motor de canvi del nostre entorn.