L'Euro, com qualsevol moneda, no és més que un instrument per facilitar els intercanvis, un patró que permet les transaccions entre les persones i els pobles.
L'Euro, però, elevat als altars pels materialistes, pot arribar a ser una finalitat en sí mateix, un objectiu que ens encarena a la miserable frustració del desig constant.
Com qualsevol moneda, l'Euro, com objecte que és, està mancat de sentiment, i no pot equiparar-se a la bellesa d'un paisatge, al plor d'un infant, o a la pregària d'amor dels amants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada