Diner

El diner hauria de ser només el convencionalisme que facilités la circulació de productes i l'entesa en els intercanvis. Però ha estat sublimat com a finalitat darrera, el punt de destinació dels qui viuen en desgràcia, marcats per la seva mesquinesa i la negació de la col·lectivitat.
El "tenir", conscient de la seva pobresa existencial, empunya el diner com a arma de combat en la batalla diària que li planteja a l' "ésser", esdevenint-se per als miops en símbol de poder.
I en aquesta pugna el diner, que genera injustícia i opressió, i que es pensa que pot comprar-ho tot, acaba morint sense haver aconseguit el bé més preuat, la llibertat.