La vergonya és un candau a la plenitud personal.És autocensura en la nostra forma de d'expressar-nos.
La vergonya ens fa desgraciats en reconèixer-nos imperfectes segons uns pretesos estàndards socials del que és correcte i incorrecte.
És un peu al fre a l'espontaneïtat, una puntada de peu al canvi, i a pensar i actuar que el món pot ser diferent del que una suposada majoria vol que sigui.
La vergonya és, sens dubte, infelicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada