La ironia és la retòrica del fantasma, del qui s'amaga darrere les paraules.És el recurs barroer del qui no afrontar la realitat de cara.
És una voluntat sibilina i silenciosa de menystenir l'altre.
És la retòrica del qui no vol discutir des de la franquesa i la igualtat, des del "tu a tu".
És el vestit de seda de la mona. Perquè encara que de seda, la ironia només és un vestit lleig...
... i l'important és la mona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada